Desde petita he viscut al voltant de les noves tecnologies. Els meus pares sempre han intentat donar-nos als meus germans i a mi el que ells mai no han pogut tenir o bé perquè no existia o perquè no tenien prou diners per a comprar-lo. Tot el que ens han donat ha estat sempre a una edat adequada.
El meu primer móvil va ser quan jo tenia 13 anys, i me'n recordo que a la meva classe hi havia nens que ja portaven un o dos anys amb móvil. Al principi, no l'utilitzava gens, sempre el deixava a casa perquè no estava acostumada, ara, el necessito sempre al meu costat. El móvil és un aparell que m'encanta i si pogués en tindria de molts diferents.
La televisió i el video també ho vaig tenir a la meva habitació als 13 anys, encara que jo només la tele la posava per adormir-me i sempre la veia al menjador. Jo penso que posar una tele a cada habitació no és bo perquè disminueix les converses amb els pares, en canvi, una tele al menjador fa que tothom vegi el mateix i puguin debatre i dialogar junts. La tele, sincerament, no la veig molt.
Per últim, el meu primer ordinador va ser en començar la ESO perquè et demananven tots els treballs fets en word, i, llavors, els meus pares me'l van comprar. Internet no m'ho van posar perquè deien que encara no em feia falta. EL meu pare sempre ha tingut molta por sobre els temes de xats i ,per això, fins als 2 anys de tenir l'ordinador, no van contractar l'internet. L'ordinador el manejo força bé perquè ja a l'escola feiem classes d'informàtica i m'agrada això d'investigar coses noves i aprendre-les.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada